La Carta de poblament d'Eivissa i Formentera, del 1236

Abstract

L'article estudia la carta de poblament atorgada en 1236 a les illes d'Eivissa i Formentera pels seus senyors feudals, Guillem de Montgri, Nuno Sanc i l'infant Pere de Portugal, uns mesos despres de sostreure-les al domini de l'islam mitjancant conquesta. La carta, que es basa en la concedida per Jaume I a Mallorca el 1230, declara la vigencia dels Usatges de Barcelona com a dret supletori. Aixi, les diferencies entre la carta del 1236 i el seu model mallorqui responen en molts casos al desig de mantenir a les illes Pitiuses la regulacio feudal continguda en el vell text catala. A traves del seu estudi s'aconsegueix una visio panoramica del model de societat implantat en aquelles illes despres de la seva conquesta. Tambe s'ofereix una nova reconstruccio del text que elimina errors i omissions de les transcripcions anteriors.